top of page
  • Dámaris Romera

La meva mare em va ensenyar a cosir


De vegades recordo amb nostàlgia alguns moments de la meva infància. Un és a la botiga de llanes que va tenir la meva mare. A les tardes en sortir de l'escola em tenia asseguda en una cadira cosint quadres de mig punt. Podia triar les llanes dels colors que volgués!. Allò em flipava. 😍


Anys més tard, va estar exercint de modista des de casa. Aleshores jo ja era adolescent. Vaig aprendre a entendre els patrons, tallar, embastar, manejar les màquines de cosir i sobretot, descobrir que de les teves mans poden sortir peces súper especials.


Òbviament, tot aquest bagatge em va encaminar cap a una personalitat creativa i tècnica. Vaig decidir estudiar Disseny Gràfic, de la qual cosa no me'n penedeixo. Però em va apartar una mica d'aquell món.


La moda sempre m'ha agradat i després de molts anys allunyada d'ella, l'he tornada a retrobar. Després de treballar en un parell d'empreses tèxtils, arriba una pandèmia mundial i em quedo a l'atur (per quinzena vegada). 🤣

D'aquests vegada no pasaria… Ja tenia una màquina de cosir, així que havia arribat el moment de posar-me una altra vegada de debò.



Sincerament, no donava “dos durs” per mi, però m'equivocava.

Revista de patrons a la mà, em vaig decidir a fer la meva primera peça."El vestit blau”. El més senzill del món, ho sé. Però ha estat el meu punt de partida i del que avui em sento orgullosa.

Continuo aprenent i experimentant. He descobert que Diseny gràfic i Moda casen de meravella. Així que… A per totes!. Aquí us deixo les meves primeres creacions. 💙



1 view0 comments

Recent Posts

See All

Comentários


bottom of page